dimarts, 28 d’abril del 2020

Primer any com a Regidor

Ara al maig farà un any que vam ser escollits pels ciutadans i ciutadanes d'Altafulla.
Així que, un cop a dins, ja ens podem considerar polítics? És cert que per entrar a treballar a un Ajuntament com a regidor/a, ha de ser a través de la política (amb tot el que comporta, formar part o crear un partit, procés electoral, etc.) i amb l'exercici democràtic de les urnes, tot i que no és igual exercir-la a Altafulla que a Tarragona, Generalitat o Govern de l'estat.
De moment trobo més adient que em vegin com un gestor municipal, per la senzilla raó que no disposo dels coneixements polítics per ser considerat com a tal, i no ens poden posar al mateix nivell, tot i que la gent és lliure de nomenar-nos el que vulgui. Gràcies a la política, tot i que ara estigui degradada per alguns comportaments, no la podem menystenir, ja que tot el que s'ha aconseguit (i el que queda) ha sigut a través de la mateixa. Renunciar-hi seria perdre drets i aplanar el camí als feixismes.
A nosaltres ens han escollit, entre altres motius, perquè confien en les idees que defensem, els nostres coneixements, perquè ens han tractat personalment i saben com som, etc., i volen que intentem gestionar el millor que puguem la nostra població, sent conscients que s'ha de fer a través de la política. Amb el nostre tarannà,  mirarem de millorar i transformar el nostre entorn on els únics beneficiats en siguin els/les vilatans/es de forma justa i honesta. Ens toca conèixer moltes coses de com funciona una administració pública. De fet, ho fem des que vam entrar.

La realitat des de dins un ajuntament és ben diferent. Tothom tenim tots els coneixements necessaris per encertar en les decisions des del primer dia? La resposta és no. I no hem de tindre por en reconèixer-ho. Igual passa amb totes les feines. Però en podem aprendre i n'hem d'aprendre. Tot i que l'aprenentatge ha de ser permanent i continu, la diferència en un ajuntament és que toca fer-ho mentre a la vegada has de prendre decisions. A vegades encertes, d'altres no. Però això també és aprenentatge. Ens toca preguntar molt i assessorar-nos el millor possible, per això a vegades no es pot ser tan ràpid com un voldria. 
Hi ha altres factors que depenen dels encerts en les teves decisions, ja que només amb la formació (la qual és molt important!!), a vegades, no es garantia d'èxit. Més quan aquesta que tens, sovint no està subjecte a la política. Ara bé, el coneixement que tinguis sobre les àrees que portaràs ajudarà a que la gestió et sigui més fàcil o més difícil. Però altres factors que et faran fer-ho bé o no en la teva feina, sigui quina sigui, seran la teva actitud (en vaig parlar al primer post), l'experiència adquirida en les feines anteriors, la teva capacitat d'adaptació, la teva perspectiva de les coses, l'entorn on entraràs a treballar, la teva personalitat...

Tot i no ser uns polítics experts, cal fer política.

Ho estem veient en els moments actuals. Com gestionar una pandèmia com aquesta? Crec, potser errat eh!, que no hi ha cap assignatura a ciències polítiques ni cap manual on surti com gestionar-la. Llavors, essent només polític, m'ajudarà a trobar la solució? O segons quin tipus de política utilitzi marcarà com podré trobar-la? Penso que això últim et marcarà els resultats.

Prendre decisions en base als consells d'experts, assessoraments tècnics, etc. és important pel camí que seguiràs en el transcurs de la governació. Doncs així ho intento fer a l'ajuntament, deixant-me assessorar. Segur que cometré errors, però és llei de vida. L'experiència em diu (no des d'ara que estic a l'ajuntament) que qui pren decisions, corre el risc d'equivocar-se. És un tòpic però el: "jo faria" des del sofà de casa, on tothom sap de tot, és molt fàcil. Estareu d'acord amb mi que expressar una opinió sense que després impliqui presa de decisió, és més senzill. En l'argot futbolístic passa molt i en diem l'entrenador de graderia.
Això vol dir que no es pot opinar? NOO! M'explico.
La llibertat d'expressió sempre ha d'anar per davant de tot, però si que cal revisar el to i el rigor de segons que diguis. I repeteixo, no es mal interpreti que no es pot opinar del que hom vulgui, al revés! Però cal informar-se bé, tenir un rigor i ser honest per defensar allò que un pensa amb arguments, dades contrastades, sense desacreditar ni faltar l'altre. Als debats constructius se'n aprèn molt. Això sí, ull amb les "Fake News" vinguin del costat que vinguin. Després podrem estar d'acord o no, compartir el pensament o no, però algo que trobo a faltar i molt, és el respecte vers al que pensa diferent a tu.
Avui en dia, amb les xarxes socials en ebullició, trobes de tot. I crec que ens empitjora com a societat. Amb el temps he aprés que una opinió constructiva, arriba més que una destructiva. Sí, tothom hem sigut impulsius en algun moment o altre. Això, però, no fa canviar el què, sinó el com. També ajuda el fet d'estar implicat per saber si allò que defenses, dins un context real, es pot fer o no. Si no estàs implicat, la millor manera d'esbrinar el què, és preguntant amb algú implicat. Tenir tota la informació és molt important. Igual que saber transmetre-la. Després hi ha els que intenten desinformar o tergiversar la informació. Jo ho anomeno realisme vs. populisme. Ho vivim a l'ordre del dia.

Penso que en la vida cal ser humil i saber detectar les nostres limitacions i que no prevalgui el nostre ego per davant de raons tècniques. Saber trobar l'encaix de la teva idea amb el que tècnicament sigui possible és la gestió més important a fer en un ajuntament. I aquí vull destacar el que deia al principi, no és el mateix ser regidor de poble petit que a d'altres més grans o en diferents òrgans més alts.
La principal diferència recau en els recursos. Parles amb d'altres companys/es i és on veus aquesta diferència. Els nostres recursos, sobretot econòmics, son els que son, i el regidor fa moltes tasques que en altres llocs, els mateixos, no les assumeixen. Per què? Pels recursos. La possibilitat de tenir més personal i tècnics especialitzats a l'àrea, que donin un cop de mà, fa que puguis tindre una visió més àmplia a l'hora de fer propostes i més temps per pensar-ne de noves. Per això agraït al personal de l'ajuntament que a vegades es multiplica per pal·liar aquesta manca de recursos, que la llei no permet ampliar.

Un altre aspecte diferencial de ser regidor/a en un municipi petit és el contacte amb la gent. Aquest és permanent on els inputs, les queixes, etc. t'arriben de manera directa. A vegades tens resposta instantània, d'altres no tens la immediatesa que voldries. Cal estar preparat per conviure amb això, i personalment crec que ho estic. Sempre he intentat escoltar a tothom. Aquesta proximitat amb la gent, perquè ets del poble, vius al mateix, i fas vida al carrer, participes a les Entitats, etc. fa que siguis més visible i la gent troba l'oportunitat de preguntar, mostrar la seva disconformitat, etc. Cap problema. Va amb el càrrec. Però si que valoro molt el com m'ho transmeten, al que feia referència en els paràgrafs de més amunt. 

De fet sempre he intentat implicar-me en tot el que he pogut, perquè sí, soc així i tinc aquesta vocació de servei cap la gent, des de les Entitats i ara també des de l'ajuntament, mirant de donar resposta a les inquietuds, als problemes, a les propostes...en definitiva com puc ajudar i aportar. No ho negaré, m'he emportat alguna crítica, del tipus: aquest vol estar a tot arreu, vol manegar-ho tot, vol protagonisme, etc. però tinc la consciència tranquil·la, ja que no espero res a canvi. Jo sé els motius perquè ho faig, que cadascú es pregunti que fa ell/a per intentar ajudar al del costat. La diferència que jo no ho jutjo. Cadascú és lliure de fer el que vulgui.

Si tinc una cosa molt clara, es que davant les situacions que em trobo al llarg de la vida, miro com puc ajudar, sumar, aportar... i no si en puc treure profit.






  









dijous, 16 d’abril del 2020

Temporada castellera 2020

Aquesta situació anòmala que estem vivint ara mateix està fent replantejar molts actes festius i culturals. Entre altres, la temporada castellera. Si més no l'inici de la mateixa s'ha vist condicionada, sense saber què passarà amb les següents diades. Tot apunta a que perilla l'any casteller.
De moment hem perdut una bonica diada que s'havia de celebrar a Altafulla el dia 4 d'abril on ens visitaven dues de les millors colles, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves de Tarragona.
És cert que essent de les primeres diades no haguéssim vist castells de gamma extra, però es que això és el de menys. Per nosaltres (tot i que és una opinió molt personal), els Castellers d'Altafulla, una de les més petites del món casteller, és un orgull compartir plaça amb aquestes grans colles, independentment dels castells que facin, tot i que no ho negarem, com més grans siguin, major serà l'espectacle. I és que la Plaça del Pou....que cadascú acabi la frase 😉 .
Pels moments que estem vivint, personalment em conformo en veure castells, encara que siguin de 6, abans d'acabar l'any. Significarà que poc a poc tot haurà tornat a la normalitat. Però també hem de ser realistes. Fent castells no complim un dels primers requisits que recomanen els sanitaris: el metre o dos de distància. I la magnitud de la pandèmia és tan gran, que no podem pensar en que abans que acabi l'any, acabem veient algun castell. Ni tan sols comencem els assajos. Com els trobo a faltar, la gent de la colla, la canalla, les actuacions, el so dels Grallers d'Altafulla... i es que ser casteller, és més bé una forma de vida que un "hobby". I quan portes tota la vida fent això, doncs que t'ho treguin de cop, costa habituar-te. 
Aquest és "any de concurs", i s'hauria de celebrar l'últim cap de setmana de setembre i el primer d'octubre, encara que es probable que no es celebri (no hi ha res confirmat oficialment),  estic segur que haguéssim vist la millor versió de totes les colles. Les actuacions prèvies aquest gran esdeveniment s'utilitzen per posar a prova la fiabilitat de les estructures, fins i tot portant a plaça aquests grans castells i així poder valorar fins a quin punt s'està preparat i no jugar-ho tot a una carta el dia de concurs. Però no totes les colles tenen la mateixa realitat. Les colles mitjanes i petites, no poden portar els seus grans castells fins el mateix dia. El motiu es senzill, la manca de gent. La manca de gent als assajos fa que no puguis preparar-ho, ni tan sols en les actuacions prèvies. A vegades tens les estructures, però si no tens el peu...que important és el peu. 
Veurem com evolucionen les notícies, tot i que sota el meu parer, s'hauria de posposar per l'any vinent. Es necessiten molts mesos de preparació, d'assajos, de diades per rodar, i això ara mateix no es contempla i aquí també ens hi juguem la salut. Ha d'imperar més el seny i el cap que el cor.   
Enguany a casa nostra, és época de canvis. Estrenem Cap de Colla i estic segur que no hauria pensat mai que tindria aquest debut, ja que podem acabar la temporada en blanc per culpa de la situació. Si més no sempre m'agrada extreure les coses positives dels mals moments. I és que estic segur que ens farà tornar amb més ganes, amb il·lusions renovades, i amb ganes d'aixecar bons castells. Haurà servit per tenir més temps de preparar els objectius, els assajos, la vida social de la colla, i tant bon punt es pugui, tornar a engegar la maquinària lila.
Des d'aquí una abraçada a tota la familia Castellera.
Tornarem amb més força!




Foto: Gemma Soldevila Carbonell

diumenge, 12 d’abril del 2020

Setmana Santa esportiva, aturada

Aquest brot que estem vivint ha afectat tot el món de l'esport. Lligues, competicions, proves, etc. de totes les modalitats esportives i diferents nivells, aturades. 
Però enfocant en la modalitat que més coneixement tinc, el futbol, aquest període de Setmana Santa hem perdut l'ocasió de veure alguns dels tornejos de futbol base més interessants. 
Remarcar que durant aquests dies també s'hi realitzen diferents estades, campus de tecnificació, etc... i que també s'han vist afectats. 
Com el tradicional partit que s'organitza a Altafulla, el dissabte després de Divendres Sant, a les 17h. a l'Estadi, entre un combinat d'altafullencs (ex-jugadors, socis, aficionats...) contra un combinat de jugadors alemanys, que des de fa molts anys passen les vacances a la nostra població. Perquè us feu una idea, aquest partit està a punt d'arribar a ser centenari. Aquest esdeveniment ha anat passant d'avis a pares i a fills, i que esperem es mantingui per molts anys més. És una jornada festiva on el resultat és el de menys. De fet la festa és a les graderies, on els protagonistes son els càntics i les rialles. 

Tornant al que deia a l'inici, aquest any no podrem gaudir dels tornejos de futbol base per Setmana Santa. Si bé moltes poblacions en son diferents organitzadors i que jo durant la meva etapa d'entrenador al Futbol Base del Nàstic he participat i puc afirmar que són fantàstics, podem dir que els dos més importants a Catalunya son el MICFootball a la Costa Brava i el Mundialito a la Costa Daurada. Aquests esdeveniments s'han convertit en referents mundials, doncs participen equips de tot arreu. Pedreres dels millors equips passen uns dies a la nostra terra on combinen competició amb oci i cultura. Fent un parèntesi, fixeu-vos a nivell econòmic com ha influït negativament la suspensió d'aquestes competicions. Hotels, càmpings, apartaments, bars, restaurants, etc. han perdut part de l'ocupació que tenien amb aquests joves i les seves families, ja que aquests esdeveniments mouen molta gent. Un drama. 

Reprenent el fil esportiu, aquests tornejos han vist passar jugadors que han estat o són referents mundials i peces importants en els seus equips. Pel MICFootball han passat, entre molts altres, jugadors com Messi, Coutinho, Neymar, Carvajal, Piqué, Mata, Rashford, Saúl, Sergi Roberto, etc.... I pel Mundialito Joao Felix, Diogo Gonçalves, Matthijs de Ligt, Renato Sanches, Guedes, Reguilón, Ferran Torres, Fabián, Gayá, etc. Com veiem jugadors de talla mundial que son protagonistes a tots els seus equips. Això demostra la importància i la magnitud d'aquests tornejos que s'organitzen a casa nostra, que no només es centren durant l'època de Setmana Santa sinó també en l'estival. 
Una anècdota personal, és que en la meva època juvenil al divisió d'honor del Nàstic, vaig tenir la sort (desgràcia en aquell moment) d'enfrontar-me a Messi. Ja es veia algo diferent, a banda que ens va fer 4 gols... Imparable. 

Però el que trobo un gran encert, és que aquests grans tornejos han incorporat o estan a punt de fer-ho, la categoria femenina. Cal posar al mateix nivell el futbol femení i el masculí. Cal deixar de veure el futbol com un esport d'homes. La sexualitat no ha de ser un impediment per practicar, amb LLIBERTAT, l'esport que un/a vulgui, sobretot al futbol que és on s'accentua més aquesta desigualtat. Prou tabús. Però estem en un món on costa acceptar-ho. Encara estem lluitant pels drets de la dona, és patètic. Sort del creixement d'elles en la societat. No seriem on som ara. I el que queda. Seguirem la lluita. I aquesta ha de ser des de tots els àmbits i des del món del futbol també. 

El creixement del futbol femení està sent brutal, tot i que no té la cobertura que té el masculí, error! Cada vegada més nenes s'apunten a practicar-ho, cada cop més petites i és allà, al futbol base, on s'aprèn tot! I aquí a casa nostra en tenim l'exemple. El Centre Esports d'Altafulla està fent una feina fantàstica, porta molts anys apostant pel futbol femení i poc a poc està recollint els seus fruïts, on actualment compta amb un equip de minis. És el futur!  

L'esport millora la qualitat de vida de tothom, practiqueu-ne! 











  

divendres, 10 d’abril del 2020

Covid-19

Ja ho comentava en l'anterior publicació que estem vivint moments excepcionals. Podríem comparar aquest moment crític amb d'altres que hi ha hagut a nivell Mundial. Una pandèmia que ha fet trontollar de forma brutal la vida de tothom fins al punt de perdre l'estabilitat.

Des d'aquí, abans de seguir, tot el meu suport i escalf a tots els/les sanitaris/es, cossos de seguretat, persones que treballen als sectors essencials, voluntaris/es... i que s'estan deixant la pell per ajudar a superar aquesta situació crítica. Mil gràcies!

A hores d'ara només podem pensar en fer front aquest virus. La millor manera, no sortir de casa; només per l'imprescindible. Però paral·lelament no hem de deixar de mirar com en podrem sortir.
Moltes families, comerços, empreses, col·lectius, entitats, associacions, organitzacions, etc. han quedat tocades. Ens ha enganxat en calçotets i desprevinguts. Cal dibuixar un pla de xoc per combatre aquesta situació. Algunes mesures poden ser immediates, però d'altres és més complicat. Per més que nosaltres vulguem, és complicat.

Un cop ens en sortim, perquè ho farem, caldrà replantejar-se moltes coses. Moltes per obligació, altres per recomanació i altres per sentit del deure. Començant per la manera de governar, a tots els nivells (quines seran les prioritats) i acabant per l'estil de vida de la societat. També es cert que hi haurà gent que no haurà après res de tot això. A Altafulla, per exemple, portem més de 120 denúncies per no complir amb el confinament. Això demostra que n'hi ha que no veuen la magnitud del problema. Seguint a nivell local, cal saber que tenim l'eina per saber qui s'ha saltat el confinament, sobretot d'aquells usuaris de segona residència. El major flux es concentra davant les grans superfícies alimentàries per comprar, on es barreja la gent del poble amb d'altres. I això costa regular-ho. No podem tenir 24h la Policia Local en un mateix punt, hi ha molts serveis durant el dia a cobrir. I els recursos i els efectius son els que son, agradi més o menys. Ara bé, això no vol dir que no estiguem treballant per fer-hi front, encara que els resultats no s'apreciïn. 

El que ha quedat al descobert, que ja ho patím durant el nostre dia a dia, son les mancances a nivell de sanitat. Em ve al cap aquella frase de De Alfonso a Fernández Díaz: "Les hemos destrozado el sistema sanitario". Crec que és molt greu el contingut de la mateixa i ara ho estem pagant. Com també alguna mala praxis feta pel nostre Govern, segur, però seguim depenent en molts àmbits de l'Estat. Caldrà valorar què i com podem canviar-ho. 

El que ha quedat pal·les és la gran solidaritat de la societat. Aquesta situació ha fet treure el millor però també el pitjor de les persones. Però destacarem només les coses bones. La sort que tenim actualment amb les noves tecnologies, és que moltes d'aquestes accions solidàries es poden visualitzar. D'altres no tant, com la gran feina que estan fent voluntaris/es d'Altafulla acompanyant aquella gent gran que així ho necessita dia rere dia. També, mil gràcies! 
Altres accions que hem vist aquestes setmanes com fer música al balcó, voluntaris/es cosint mascaretes, mànigues amb bosses d'escombraries, empreses re-inventant-se per ajudar a cobrir la manca de material sanitari, etc. Tota aquesta solidaritat, a mi m'agradaria que hi fos sempre, no només quan les coses es torcen, doncs si ho tinguéssim interioritzat, els moments durs serien més fàcils d'afrontar-los. 

Veurem com evoluciona el virus durant aquestes setmanes que venen, però el que estar clar és que hem de fer una reflexió profunda, tothom, començant des de ja. 

#Johemquedoacasa #Joactuo 

dijous, 9 d’abril del 2020

L'actitud és la base de tot!

Començo la meva primera entrada al Bloc, explicant el perquè del títol que dóna nom al mateix. Parlem de l'actitud. 

Definim actitud com la disposició, manera d'estar o comportar-se davant una situació o circumstància, on sovint va determinat amb l'estat d'ànim d'una persona. Hi ha diversos tipus, però les més comuns son la positiva o la negativa. 

Perquè crec que l'actitud és la base de tot?

Tot i que és una opinió molt personal i sobretot basada en les experiències que he viscut durant tots aquests anys, penso que en funció de com afrontis les situacions que et vagin sorgint, serà un aspecte important en el teu creixement personal. Per tant, sí crec que és la base de tot. Ara no ens hem d'enganyar que l'actitud que adoptis en vers algunes circumstàncies, poden venir influenciades per les normes o els rols socials que actualment existeixen. Aquí ja entra una altra característica a desenvolupar durant el teu creixement, la personalitat.

Sovint la vida ens presenta situacions que cal adaptar-se. A vegades amb temps per digerir-ho, altres de forma immediata. Però el com t'ho prenguis pot influir en el resultat que obtinguis i això sí que depèn de tu. En el meu cas personal ho visc de primera mà en la meva professió. A banda de ser regidor actualment, soc mestre (miro de compaginar les dues feines, tot i que és difícil) interí. La nostra tasca és complexa, doncs no tens un lloc fix (te l'has de guanyar, òbviament) i el fet d'anar d'aquí cap allà suposa un canvi constant en la nostra vida. Et truquen avui per començar demà i has de preparar-te per la nova aventura. Si t'ho prens amb actitud positiva, l'adaptació serà més senzilla. Aquesta situació però, té una peculiaritat, l'he escollit jo. Altra cosa és que el sistema educatiu podria millorar. Això dóna per un altre debat.

Però el mateix passa en les situacions de la vida quotidiana, les que un no escolleix i que normalment venen sobrevingudes. Un canvi de situació personal, quedar-te sense feina, pèrdua d'un ésser estimat, etc. Tot i que cada circumstància té el seu procés, mai has de deixar de visualitzar que la manera com ho afrontis, és la clau per seguir endavant i de com ho faràs. 
Ara mateix estem vivint moments excepcionals. Per tant toquen mesures excepcionals. Però també cal fer reflexions individuals; com puc jo ajudar a superar la situació. Amb actitud negativa o positiva. Si tothom mirés d'aportar la seva visió de manera positiva, sense retrets, constructivament...seria més fàcil. Perquè la pròpia situació ja és prou complicada.

A vegades es necessiten respostes ràpides, però no sempre es possible. Sobretot quan parlem de l'administració. Si una cosa m'he adonat estan a dins és que qualsevol procés és especialment lent. I no perquè volem, si no perquè de moment així està estipulat. Ara toca mirar que és el que es pot canviar, millorar, agilitzar, per facilitar...sempre buscant el costat positiu de les coses, dels errors s'aprèn si la teva actitud és l'adequada. 

L'actitud és innegociable.