Ja ho comentava en l'anterior publicació que estem vivint moments excepcionals. Podríem comparar aquest moment crític amb d'altres que hi ha hagut a nivell Mundial. Una pandèmia que ha fet trontollar de forma brutal la vida de tothom fins al punt de perdre l'estabilitat.
Des d'aquí, abans de seguir, tot el meu suport i escalf a tots els/les sanitaris/es, cossos de seguretat, persones que treballen als sectors essencials, voluntaris/es... i que s'estan deixant la pell per ajudar a superar aquesta situació crítica. Mil gràcies!
A hores d'ara només podem pensar en fer front aquest virus. La millor manera, no sortir de casa; només per l'imprescindible. Però paral·lelament no hem de deixar de mirar com en podrem sortir.
Moltes families, comerços, empreses, col·lectius, entitats, associacions, organitzacions, etc. han quedat tocades. Ens ha enganxat en calçotets i desprevinguts. Cal dibuixar un pla de xoc per combatre aquesta situació. Algunes mesures poden ser immediates, però d'altres és més complicat. Per més que nosaltres vulguem, és complicat.
Un cop ens en sortim, perquè ho farem, caldrà replantejar-se moltes coses. Moltes per obligació, altres per recomanació i altres per sentit del deure. Començant per la manera de governar, a tots els nivells (quines seran les prioritats) i acabant per l'estil de vida de la societat. També es cert que hi haurà gent que no haurà après res de tot això. A Altafulla, per exemple, portem més de 120 denúncies per no complir amb el confinament. Això demostra que n'hi ha que no veuen la magnitud del problema. Seguint a nivell local, cal saber que tenim l'eina per saber qui s'ha saltat el confinament, sobretot d'aquells usuaris de segona residència. El major flux es concentra davant les grans superfícies alimentàries per comprar, on es barreja la gent del poble amb d'altres. I això costa regular-ho. No podem tenir 24h la Policia Local en un mateix punt, hi ha molts serveis durant el dia a cobrir. I els recursos i els efectius son els que son, agradi més o menys. Ara bé, això no vol dir que no estiguem treballant per fer-hi front, encara que els resultats no s'apreciïn.
El que ha quedat al descobert, que ja ho patím durant el nostre dia a dia, son les mancances a nivell de sanitat. Em ve al cap aquella frase de De Alfonso a Fernández Díaz: "Les hemos destrozado el sistema sanitario". Crec que és molt greu el contingut de la mateixa i ara ho estem pagant. Com també alguna mala praxis feta pel nostre Govern, segur, però seguim depenent en molts àmbits de l'Estat. Caldrà valorar què i com podem canviar-ho.
El que ha quedat pal·les és la gran solidaritat de la societat. Aquesta situació ha fet treure el millor però també el pitjor de les persones. Però destacarem només les coses bones. La sort que tenim actualment amb les noves tecnologies, és que moltes d'aquestes accions solidàries es poden visualitzar. D'altres no tant, com la gran feina que estan fent voluntaris/es d'Altafulla acompanyant aquella gent gran que així ho necessita dia rere dia. També, mil gràcies!
Altres accions que hem vist aquestes setmanes com fer música al balcó, voluntaris/es cosint mascaretes, mànigues amb bosses d'escombraries, empreses re-inventant-se per ajudar a cobrir la manca de material sanitari, etc. Tota aquesta solidaritat, a mi m'agradaria que hi fos sempre, no només quan les coses es torcen, doncs si ho tinguéssim interioritzat, els moments durs serien més fàcils d'afrontar-los.
Veurem com evoluciona el virus durant aquestes setmanes que venen, però el que estar clar és que hem de fer una reflexió profunda, tothom, començant des de ja.
#Johemquedoacasa #Joactuo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada