Començo la meva primera entrada al Bloc, explicant el perquè del títol que dóna nom al mateix. Parlem de l'actitud.
Definim actitud com la disposició, manera d'estar o comportar-se davant una situació o circumstància, on sovint va determinat amb l'estat d'ànim d'una persona. Hi ha diversos tipus, però les més comuns son la positiva o la negativa.
Perquè crec que l'actitud és la base de tot?
Tot i que és una opinió molt personal i sobretot basada en les experiències que he viscut durant tots aquests anys, penso que en funció de com afrontis les situacions que et vagin sorgint, serà un aspecte important en el teu creixement personal. Per tant, sí crec que és la base de tot. Ara no ens hem d'enganyar que l'actitud que adoptis en vers algunes circumstàncies, poden venir influenciades per les normes o els rols socials que actualment existeixen. Aquí ja entra una altra característica a desenvolupar durant el teu creixement, la personalitat.
Sovint la vida ens presenta situacions que cal adaptar-se. A vegades amb temps per digerir-ho, altres de forma immediata. Però el com t'ho prenguis pot influir en el resultat que obtinguis i això sí que depèn de tu. En el meu cas personal ho visc de primera mà en la meva professió. A banda de ser regidor actualment, soc mestre (miro de compaginar les dues feines, tot i que és difícil) interí. La nostra tasca és complexa, doncs no tens un lloc fix (te l'has de guanyar, òbviament) i el fet d'anar d'aquí cap allà suposa un canvi constant en la nostra vida. Et truquen avui per començar demà i has de preparar-te per la nova aventura. Si t'ho prens amb actitud positiva, l'adaptació serà més senzilla. Aquesta situació però, té una peculiaritat, l'he escollit jo. Altra cosa és que el sistema educatiu podria millorar. Això dóna per un altre debat.
Però el mateix passa en les situacions de la vida quotidiana, les que un no escolleix i que normalment venen sobrevingudes. Un canvi de situació personal, quedar-te sense feina, pèrdua d'un ésser estimat, etc. Tot i que cada circumstància té el seu procés, mai has de deixar de visualitzar que la manera com ho afrontis, és la clau per seguir endavant i de com ho faràs.
Tot i que és una opinió molt personal i sobretot basada en les experiències que he viscut durant tots aquests anys, penso que en funció de com afrontis les situacions que et vagin sorgint, serà un aspecte important en el teu creixement personal. Per tant, sí crec que és la base de tot. Ara no ens hem d'enganyar que l'actitud que adoptis en vers algunes circumstàncies, poden venir influenciades per les normes o els rols socials que actualment existeixen. Aquí ja entra una altra característica a desenvolupar durant el teu creixement, la personalitat.
Sovint la vida ens presenta situacions que cal adaptar-se. A vegades amb temps per digerir-ho, altres de forma immediata. Però el com t'ho prenguis pot influir en el resultat que obtinguis i això sí que depèn de tu. En el meu cas personal ho visc de primera mà en la meva professió. A banda de ser regidor actualment, soc mestre (miro de compaginar les dues feines, tot i que és difícil) interí. La nostra tasca és complexa, doncs no tens un lloc fix (te l'has de guanyar, òbviament) i el fet d'anar d'aquí cap allà suposa un canvi constant en la nostra vida. Et truquen avui per començar demà i has de preparar-te per la nova aventura. Si t'ho prens amb actitud positiva, l'adaptació serà més senzilla. Aquesta situació però, té una peculiaritat, l'he escollit jo. Altra cosa és que el sistema educatiu podria millorar. Això dóna per un altre debat.
Però el mateix passa en les situacions de la vida quotidiana, les que un no escolleix i que normalment venen sobrevingudes. Un canvi de situació personal, quedar-te sense feina, pèrdua d'un ésser estimat, etc. Tot i que cada circumstància té el seu procés, mai has de deixar de visualitzar que la manera com ho afrontis, és la clau per seguir endavant i de com ho faràs.
Ara mateix estem vivint moments excepcionals. Per tant toquen mesures excepcionals. Però també cal fer reflexions individuals; com puc jo ajudar a superar la situació. Amb actitud negativa o positiva. Si tothom mirés d'aportar la seva visió de manera positiva, sense retrets, constructivament...seria més fàcil. Perquè la pròpia situació ja és prou complicada.
A vegades es necessiten respostes ràpides, però no sempre es possible. Sobretot quan parlem de l'administració. Si una cosa m'he adonat estan a dins és que qualsevol procés és especialment lent. I no perquè volem, si no perquè de moment així està estipulat. Ara toca mirar que és el que es pot canviar, millorar, agilitzar, per facilitar...sempre buscant el costat positiu de les coses, dels errors s'aprèn si la teva actitud és l'adequada.
A vegades es necessiten respostes ràpides, però no sempre es possible. Sobretot quan parlem de l'administració. Si una cosa m'he adonat estan a dins és que qualsevol procés és especialment lent. I no perquè volem, si no perquè de moment així està estipulat. Ara toca mirar que és el que es pot canviar, millorar, agilitzar, per facilitar...sempre buscant el costat positiu de les coses, dels errors s'aprèn si la teva actitud és l'adequada.
L'actitud és innegociable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada