Primer any com a Regidor

Ara al maig farà un any que vam ser escollits pels ciutadans i ciutadanes d'Altafulla.
Així que, un cop a dins, ja ens podem considerar polítics? És cert que per entrar a treballar a un Ajuntament com a regidor/a, ha de ser a través de la política (amb tot el que comporta, formar part o crear un partit, procés electoral, etc.) i amb l'exercici democràtic de les urnes, tot i que no és igual exercir-la a Altafulla que a Tarragona, Generalitat o Govern de l'estat.

De moment trobo més adient que em vegin com un gestor municipal, per la senzilla raó que no disposo dels coneixements polítics per ser considerat com a tal, i no ens poden posar al mateix nivell, tot i que la gent és lliure de nomenar-nos el que vulgui. Gràcies a la política, tot i que ara estigui degradada per alguns comportaments, no la podem menystenir, ja que tot el que s'ha aconseguit (i el que queda) ha sigut a través de la mateixa. Renunciar-hi seria perdre drets i aplanar el camí als feixismes.
A nosaltres ens han escollit, entre altres motius, perquè confien en les idees que defensem, els nostres coneixements, perquè ens han tractat personalment i saben com som, etc., i volen que intentem gestionar el millor que puguem la nostra població, sent conscients que s'ha de fer a través de la política. Amb el nostre tarannà,  mirarem de millorar i transformar el nostre entorn on els únics beneficiats en siguin els/les vilatans/es de forma justa i honesta. Ens toca conèixer moltes coses de com funciona una administració pública. De fet, ho fem des que vam entrar.

La realitat des de dins un ajuntament és ben diferent. Tothom tenim tots els coneixements necessaris per encertar en les decisions des del primer dia? La resposta és no. I no hem de tindre por en reconèixer-ho. Igual passa amb totes les feines. Però en podem aprendre i n'hem d'aprendre. Tot i que l'aprenentatge ha de ser permanent i continu, la diferència en un ajuntament és que toca fer-ho mentre a la vegada has de prendre decisions. A vegades encertes, d'altres no. Però això també és aprenentatge. Ens toca preguntar molt i assessorar-nos el millor possible, per això a vegades no es pot ser tan ràpid com un voldria. 

Hi ha altres factors que depenen dels encerts en les teves decisions, ja que només amb la formació (la qual és molt important!!), a vegades, no es garantia d'èxit. Més quan aquesta que tens, sovint no està subjecte a la política. Ara bé, el coneixement que tinguis sobre les àrees que portaràs ajudarà a que la gestió et sigui més fàcil o més difícil. Però altres factors que et faran fer-ho bé o no en la teva feina, sigui quina sigui, seran la teva actitud (en vaig parlar al primer post), l'experiència adquirida en les feines anteriors, la teva capacitat d'adaptació, la teva perspectiva de les coses, l'entorn on entraràs a treballar, la teva personalitat...

Tot i no ser uns polítics experts, cal fer política.

Ho estem veient en els moments actuals. Com gestionar una pandèmia com aquesta? Crec, potser errat eh!, que no hi ha cap assignatura a ciències polítiques ni cap manual on surti com gestionar-la. Llavors, essent només polític, m'ajudarà a trobar la solució? O segons quin tipus de política utilitzi marcarà com podré trobar-la? Penso que això últim et marcarà els resultats.

Prendre decisions en base als consells d'experts, assessoraments tècnics, etc. és important pel camí que seguiràs en el transcurs de la governació. Doncs així ho intento fer a l'ajuntament, deixant-me assessorar. Segur que cometré errors, però és llei de vida. L'experiència em diu (no des d'ara que estic a l'ajuntament) que qui pren decisions, corre el risc d'equivocar-se. És un tòpic però el: "jo faria" des del sofà de casa, on tothom sap de tot, és molt fàcil. Estareu d'acord amb mi que expressar una opinió sense que després impliqui presa de decisió, és més senzill. En l'argot futbolístic passa molt i en diem l'entrenador de graderia.
Això vol dir que no es pot opinar? NOO! M'explico.
La llibertat d'expressió sempre ha d'anar per davant de tot, però si que cal revisar el to i el rigor de segons que diguis. I repeteixo, no es mal interpreti que no es pot opinar del que hom vulgui, al revés! Però cal informar-se bé, tenir un rigor i ser honest per defensar allò que un pensa amb arguments, dades contrastades, sense desacreditar ni faltar l'altre. Als debats constructius se'n aprèn molt. Això sí, ull amb les "Fake News" vinguin del costat que vinguin. Després podrem estar d'acord o no, compartir el pensament o no, però algo que trobo a faltar i molt, és el respecte vers al que pensa diferent a tu.
Avui en dia, amb les xarxes socials en ebullició, trobes de tot. I crec que ens empitjora com a societat. Amb el temps he aprés que una opinió constructiva, arriba més que una destructiva. Sí, tothom hem sigut impulsius en algun moment o altre. Això, però, no fa canviar el què, sinó el com. També ajuda el fet d'estar implicat per saber si allò que defenses, dins un context real, es pot fer o no. Si no estàs implicat, la millor manera d'esbrinar el què, és preguntant amb algú implicat. Tenir tota la informació és molt important. Igual que saber transmetre-la. Després hi ha els que intenten desinformar o tergiversar la informació. Jo ho anomeno realisme vs. populisme. Ho vivim a l'ordre del dia.

Penso que en la vida cal ser humil i saber detectar les nostres limitacions i que no prevalgui el nostre ego per davant de raons tècniques. Saber trobar l'encaix de la teva idea amb el que tècnicament sigui possible és la gestió més important a fer en un ajuntament. I aquí vull destacar el que deia al principi, no és el mateix ser regidor de poble petit que a d'altres més grans o en diferents òrgans més alts.
La principal diferència recau en els recursos. Parles amb d'altres companys/es i és on veus aquesta diferència. Els nostres recursos, sobretot econòmics, son els que son, i el regidor fa moltes tasques que en altres llocs, els mateixos, no les assumeixen. Per què? Pels recursos. La possibilitat de tenir més personal i tècnics especialitzats a l'àrea, que donin un cop de mà, fa que puguis tindre una visió més àmplia a l'hora de fer propostes i més temps per pensar-ne de noves. Per això agraït al personal de l'ajuntament que a vegades es multiplica per pal·liar aquesta manca de recursos, que la llei no permet ampliar.

Un altre aspecte diferencial de ser regidor/a en un municipi petit és el contacte amb la gent. Aquest és permanent on els inputs, les queixes, etc. t'arriben de manera directa. A vegades tens resposta instantània, d'altres no tens la immediatesa que voldries. Cal estar preparat per conviure amb això, i personalment crec que ho estic. Sempre he intentat escoltar a tothom. Aquesta proximitat amb la gent, perquè ets del poble, vius al mateix, i fas vida al carrer, participes a les Entitats, etc. fa que siguis més visible i la gent troba l'oportunitat de preguntar, mostrar la seva disconformitat, etc. Cap problema. Va amb el càrrec. Però si que valoro molt el com m'ho transmeten, al que feia referència en els paràgrafs de més amunt. 

De fet sempre he intentat implicar-me en tot el que he pogut, perquè sí, soc així i tinc aquesta vocació de servei cap la gent, des de les Entitats i ara també des de l'ajuntament, mirant de donar resposta a les inquietuds, als problemes, a les propostes...en definitiva com puc ajudar i aportar. No ho negaré, m'he emportat alguna crítica, del tipus: aquest vol estar a tot arreu, vol manegar-ho tot, vol protagonisme, etc. però tinc la consciència tranquil·la, ja que no espero res a canvi. Jo sé els motius perquè ho faig, que cadascú es pregunti que fa ell/a per intentar ajudar al del costat. La diferència que jo no ho jutjo. Cadascú és lliure de fer el que vulgui.

Si tinc una cosa molt clara, es que davant les situacions que em trobo al llarg de la vida, miro com puc ajudar, sumar, aportar... i no si en puc treure profit.