Aquesta situació anòmala que estem vivint ara mateix està fent replantejar molts actes festius i culturals. Entre altres, la temporada castellera. Si més no l'inici de la mateixa s'ha vist condicionada, sense saber què passarà amb les següents diades. Tot apunta a que perilla l'any casteller.
De moment hem perdut una bonica diada que s'havia de celebrar a Altafulla el dia 4 d'abril on ens visitaven dues de les millors colles, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves de Tarragona.
És cert que essent de les primeres diades no haguéssim vist castells de gamma extra, però es que això és el de menys. Per nosaltres (tot i que és una opinió molt personal), els Castellers d'Altafulla, una de les més petites del món casteller, és un orgull compartir plaça amb aquestes grans colles, independentment dels castells que facin, tot i que no ho negarem, com més grans siguin, major serà l'espectacle. I és que la Plaça del Pou....que cadascú acabi la frase 😉 .
Pels moments que estem vivint, personalment em conformo en veure castells, encara que siguin de 6, abans d'acabar l'any. Significarà que poc a poc tot haurà tornat a la normalitat. Però també hem de ser realistes. Fent castells no complim un dels primers requisits que recomanen els sanitaris: el metre o dos de distància. I la magnitud de la pandèmia és tan gran, que no podem pensar en que abans que acabi l'any, acabem veient algun castell. Ni tan sols comencem els assajos. Com els trobo a faltar, la gent de la colla, la canalla, les actuacions, el so dels Grallers d'Altafulla... i es que ser casteller, és més bé una forma de vida que un "hobby". I quan portes tota la vida fent això, doncs que t'ho treguin de cop, costa habituar-te.
Aquest és "any de concurs", i s'hauria de celebrar l'últim cap de setmana de setembre i el primer d'octubre, encara que es probable que no es celebri (no hi ha res confirmat oficialment), estic segur que haguéssim vist la millor versió de totes les colles. Les actuacions prèvies aquest gran esdeveniment s'utilitzen per posar a prova la fiabilitat de les estructures, fins i tot portant a plaça aquests grans castells i així poder valorar fins a quin punt s'està preparat i no jugar-ho tot a una carta el dia de concurs. Però no totes les colles tenen la mateixa realitat. Les colles mitjanes i petites, no poden portar els seus grans castells fins el mateix dia. El motiu es senzill, la manca de gent. La manca de gent als assajos fa que no puguis preparar-ho, ni tan sols en les actuacions prèvies. A vegades tens les estructures, però si no tens el peu...que important és el peu.
Veurem com evolucionen les notícies, tot i que sota el meu parer, s'hauria de posposar per l'any vinent. Es necessiten molts mesos de preparació, d'assajos, de diades per rodar, i això ara mateix no es contempla i aquí també ens hi juguem la salut. Ha d'imperar més el seny i el cap que el cor.
Enguany a casa nostra, és época de canvis. Estrenem Cap de Colla i estic segur que no hauria pensat mai que tindria aquest debut, ja que podem acabar la temporada en blanc per culpa de la situació. Si més no sempre m'agrada extreure les coses positives dels mals moments. I és que estic segur que ens farà tornar amb més ganes, amb il·lusions renovades, i amb ganes d'aixecar bons castells. Haurà servit per tenir més temps de preparar els objectius, els assajos, la vida social de la colla, i tant bon punt es pugui, tornar a engegar la maquinària lila.
Des d'aquí una abraçada a tota la familia Castellera.
Tornarem amb més força!
Foto: Gemma Soldevila Carbonell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada